La meva feina consisteix en explicar històries de veritat, autèntiques, essencials, imprescindibles per entendre com som i per què som com som. Històries de persones que se’n surten o de persones que se’n volen sortir. Peripècies dels normals, aquells que no tenim el futur assegurat i per això tenim pors, neguits, esperances i il·lusions. Algú va dir que la realitat sempre supera la ficció, i és que les històries de ficció sempre s’inspiren en la realitat. Serà perquè la vida és extraordinària.
La meva feina consisteix en emocionar-me amb les històries que contínuament em fan aprendre a descobrir-me a mi mateix. Però l’autèntic privilegi és trobar algú amb qui compartir-les, i en aquesta cruïlla he trobat la raó de ser de la meva professió: treballar amb la persona a qui estimo. De fet, no puc saber si algun dia deixaré d’explicar històries, però sé que mai deixaré de treballar amb ella.
La nostra feina, la meva i la seva, consisteix en emocionar-nos. En trobar algú a qui explicar-li com som i per què som com som. La realitat sempre és més potent que la ficció perquè la ficció és de mentida i la veritat és el que perviu. Si algun dia algú explica la nostra història, que sigui la història de dos normals amb somnis extraordinaris.
Deixa un comentari