En unes hores, farà sis anys que em vaig casar. Ja en són uns quants, però les ‘hores de vol’ són moltes més que per a la majoria de parelles del món, perquè compartim projecte professional. Profersonal, que diem, perquè la vida professional i la personal són una mateixa per a nosaltres, si és que la professional existeix en realitat.
Demà comença l’any set. Dins dels nostres segons trenta (els d’ella) o els primers trenta-tres (els meus). Els propòsits solen ser del Cap d’Any oficial, el que marca el calendari, però a mi m’agrada trobar qualsevol excusa per posar-me a prova. Per a aquest any set, trenta o trenta-tres, em proposo l’infinita tasca d’atrevir-me a trencar tòpics, eliminar barreres psicològiques i oblidar tot prejudici sobre molts aspectes: els altres, el món, la generalització humana que anomenem ‘gent’, la xarxa de final difós que anomenem ‘els nostres’ i aquell personatge que tantes vegades tendeixo a marginar: jo.
El somni és sis, set, trenta, trenta-tres, infinit. Aquest és el propòsit de la (diguem-ho així) temporada 12-13. No sé com però ja sé quan. No sé per què ho só però tant és, perquè ho sé. No sé on arribarem però tinc clar d’on sortirem, i el més emocionant és pensar que en aquest camí infinit sempre ens tindrem.
El bloc d'un somiatruites 