Només els queda Europa

Catalunya se n’està anant d’Espanya, i el gran argument del govern espanyol per evitar-ho és amenaçar-nos amb la sortida d’Europa. La presència a la Unió Europea sembla l’únic que Espanya té per oferir a Catalunya, és el motiu decisiu pel qual el govern espanyol i el seu entramat de poder creuen que poden evitar que una gran majoria de catalans i catalanes apostem per la independència.

Icreïble però cert: Espanya no té, ara per ara, res per oferir a Catalunya. Ho han provat tímidament amb allò que, junts, formem la nació més antiga d’Europa. I l’han tornat a pifiar: es tractava de dir que, junts, formem l’estat més divers i amb més nacions d’Europa. Ho han provat amb els diners, tot dient que Catalunya se’n va a la ruïna sense Espanya, afirmació que, personalment, considero un insult a la intel·ligència del ciutadà. Ara només els queda Europa, com qui amenaça la seva parella dient-li que si es divorcien no podrà veure els fills. No sé si dir-ne patetisme o patatisme.

El procés sobiranista no té marxa enrere. Només hi ha una possibilitat que Catalunya no se separi d’Espanya: que es pugui convocar el referèndum per al 9 de novembre i guanyi el NO. Si passa això, haurem d’acceptar la decisió de les urnes esportivament: Catalunya haurà decidit que vol continuar sent d’Espanya. Però es tornaran a equivocar: no ens deixaran votar i acceleraran el calendari de la independència.

Catalunya quedarà fora d’Europa però en uns mesos tornarà a entrar; no deixarem l’euro perquè no tindria sentit que Andorra el tingués i Catalunya no; ni tan sols Espanya vetarà el nostre ingrés a la Unió Europea i, a poc a poc, aprendrem a estimar-nos mútuament tot i la distància (cadascú a casa seva). Espanya és un gran país amb qui compartim una bona part de la nostra història de la qual, com passa amb les parelles, ara només podem recordar-ne els desencontres però quan ens separem en recordarem els millors moments. Separats, tindrem molt per oferir-nos.