Jo

Em dic Dani Sala i vaig néixer a Cardona (en realitat, a la Clínica Sant Josep de Manresa) el 9 de juliol de 1979. No sé què sóc més que un paio que mira de ser feliç. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i em vaig dedicar al que realment m’agradava: explicar el que veig. Sóc periodista col·legiat, realitzador de televisió i petit empresari. Tinc la sort de poder treballar des d’on vull, en el que vull i amb qui vull. Aquest “qui” és la Núria, l’amor de la meva vida.

Vaig jugar a futbol des dels 6 anys fins als 32. Des dels 30 m’he aficionat al running i sempre penso que m’agradaria dedicar-hi més temps. També m’agradaria dedicar més temps a la família i als amics, tots molt repartits per l’espai-temps però a tocar-tocar en l’imaginari de la meva ànima.

Crec en Déu i en les persones. Penso que tots portem un trosset de cel dins nostre, som bons per naturalesa tal com deia Jean-Jacques Rousseau. Cada nit reso abans de posar a dormir l’Adalés, la nostra filla. Dono gràcies per tot el que tinc i tot el que sóc. Demano el més preuat: temps, que significa salut i sort. La resta em sento capaç de posar-ho jo.

Tots tenim un do i vull esbrinar quin és el meu. La vida és plena d’encreuaments, cantonades on veure la llum, respirar i trobar persones amb qui ve de gust parlar. La història de cadascú va de les persones que trobem i de tot allò que construïm amb elles. T’explico una història? Quedem a la cantonada.