Viatjar fins a casa

“No hi vagis, viu allà”. Aquest és el lema amb què AirBnB, la firma que ha revolucionat l’allotjament vacacional, torna a marcar tendència. I és que la triple combinatòria entre crisi, globalització i tecnologia ha capgirat el concepte de viatjar. La crisi estimula la imaginació (de turistes i agents turístics), la globalització trenca fronteres (físiques i mentals) i la tecnologia democratitza (ja ningú pot subestimar un establiment o un destí ‘petit’).

Ja fa temps que hem substituït l’agència de viatges per comparadors de vols, pataformes last minute i aplicatius mòbils des d’on podem llogar des d’una habitació en un pis ja habitat fins a una haima al mig del desert, passant per cases de somni, iots amarrats en un port o casetes penjades d’un arbre. L’enginy no té límits en un sector que ja és el més dinàmic de tota l’economia.

La creativitat ve empesa pels propis viatgers, que ja no volem ser etiquetats com a turistes. D’aquí ve l’encert de la campanya d’AirBnB, que, justa la fusta, no diu res que els seus usuaris no penséssim ja: que no hi ha res millor que sentir que vius en un lloc nou i en formes part. I això passa quan dorms en un lloc de veritat en comptes d’allotjar-te a l’habitació d’un hotel. Això passa quan vas a comprar al súper i et fas el menjar a casa, i passa també quan coneixes persones locals i et deixes recomanar (o acompanyar!) per explorar la ciutat o el territori.

Experimentar és el verb del moment, impulsat per la inquietud dels nous viatgers inconformistes. Per això triomfen els paquets d’experiències i les ofertes d’activitats tan diferents com provar un Fórmula 1 o aprendre a fer ganxet. I per aquest motiu neixen plataformes com la catalana CookApp, on particulars comparteixen la seva taula i la seva cuina amb veïns i visitants; o Trekkable, una plataforma que permet viure experiències inoblidables a persones amb movilitat reduïda; o CoachSurfing, la xarxa d’usuaris que posen a disposició mútua el seu sofà (per dir-ho d’alguna manera); o xarxes d’intercanvi de casa com HomeExchange; o plataformes de voluntaris que acullen viatgers a canvi de conversa en el propi idioma (TalkTalk BnB), o fins i a canvi de res més que la companyia.

Sembla que tot estigui per fer en aquest segment de turistes que ja no volem ser turistes. Sense anar més lluny, els millenial, la generació que s’ha fet adulta a partir de l’any 2000, estan fent camí propi com a viatgers. Són els que viatgen més sols i no es volen gastar diners en allotjament sinó en tota la resta. De fet, volen decidir quant gastar-se en dormir, i per això ja han sortit iniciatives online com Tansler, on el viatger posa el preu i espera rebre ofertes dels establiments de la zona.

Un entorn tan competitiu i enmig d’una evolució tan ràpida fa una mica de por, però en realitat ha d’encoratjar els petits. De fet, Catalunya té molt a treballar lluny de la costa, en un territori ple de petits establiments turístics que busquen el seu lloc sense pensar, sovint, que la globalització (amb la tecnologia) fa que el món s’apropi a nosaltres. El nou panorama del viatger que vol viure més que visitar, que vol experimentar més que fer el turista, genera oportunitats immenses per a aquell que es vulgui moure. El discriminador serà, sí o sí, la capacitat per fer sentir els viatgers com a casa. I això, que sembla molt senzill, és tot un repte en un context on, de vegades, sembla que ens molestin.